Promotor Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Àmbit Centres educatius públics d’infantil i primària de Cornellà de Llobregat
Data Abril 2026
Encàrrec Estudi de diagnosi i propostes
Redactors Arquitectes d’El globus verd
L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat promou un estudi per transformar els patis escolars en infraestructures educatives, ambientals i socials, davant l’emergència climàtica. El projecte actua com una eina tècnica i estratègica per desenvolupar polítiques equitatives, eficients i resilients. L’objectiu principal és proporcionar una base sòlida per a la presa de decisions municipals i dels centres, posant al centre el benestar de la infància, la justícia ambiental i la integració dels patis en la xarxa d’espais verds de proximitat.
Estat actual / Accions prèvies
L’anàlisi parteix d’una diagnosi integral de setze escoles públiques de primària del municipi que presenten situacions molt heterogènies. Per avaluar la situació actual de cada centre, detectar desigualtats i visibilitzar desequilibris, s’aplica un sistema d’indicadors que permeten sintetitzar la situació del pati segons la informació obtinguda. A partir d’aquests indicadors es construeixen índex sintètics basats en tres dimensions interrelacionades que defineixen el pati com una infraestructura triple:
- Dimensió ambiental: Avalua el confort climàtic, la creació de microclimes, l’augment de superfície permeable, el drenatge sostenible de l’aigua i la connectivitat ecològica amb el projecte Cornellà Natura.
- Dimensió pedagògica: Analitza el pati com a laboratori viu, la diversitat i flexibilitat d’espais d’aprenentatge, el foment del joc simbòlic, la inclusió i la participació activa de l’alumnat.
- Dimensió social i comunitària: Mesura l’obertura fora de l’horari lectiu com a espai de joc segur, la corresponsabilitat amb les famílies i el paper del pati com a mecanisme de justícia ambiental.
L’abast territorial de l’estudi comprèn el conjunt de la xarxa pública d’educació infantil i primària de Cornellà de Llobregat, integrada per setze centres educatius: Abat Oliba, Alexandre Galí, Anselm Clavé, Antoni Gaudí, Dolors Almeda, Els Pins, Ignasi Iglesias, Jacint Verdaguer, L’Areny, Martinet, Mediterrània, Montserrat, Sant Ildefons, Sant Miquel, Suris i Torre de la Miranda. Aquesta cobertura permet disposar d’una visió global de la situació dels patis escolars al municipi, identificar necessitats i oportunitats de millora comunes i específiques, i establir una estratègia de transformació coherent a escala de ciutat.
Objectius generals de l’estudi
Analitzar l’estat actual dels patis escolars des d’una perspectiva multidimensional —ambiental, pedagògica i social—, identificant les condicions físiques, els usos i les oportunitats de cada centre.
- Detectar desigualtats i oportunitats en el conjunt del municipi, establint criteris per a la comparació entre escoles i per a la priorització d’actuacions futures.
- Proposar línies estratègiques de transformació, formulades segons diferents nivells d’envergadura (petit, mitjà i gran), i basades en Solucions Basades en la Natura (SbN) i en models pedagògics inclusius.
- Donar suport als centres educatius en els seus processos de millora, aportant eines, indicadors i orientacions que facilitin una visió integral del pati com a espai educatiu i comunitari.
- Contribuir a l’estratègia municipal de resiliència climàtica i de cohesió social, integrant els patis en la xarxa d’espais verds de proximitat i reforçant el vincle entre escola, barri i ciutat.
Resultats i aprenentatges
L’anàlisi dels patis de les escoles públiques de Cornellà constata que aquests espais constitueixen un actiu estratègic infrautilitzat, concebuts històricament com a zones residuals amb baixa qualitat ambiental, poc verd i falta d’ombra. L’estudi evidencia l’alt potencial de transformació d’aquests entorns a partir d’intervencions progressives, deixant clar que la millora física ha d’anar lligada absolutament a una activació pedagògica i social que involucri la comunitat educativa i el barri. Per aquest motiu, esdevé clau integrar-los dins una estratègia urbana més àmplia i connectar-los amb iniciatives municipals com el Projecte Cornellà Natura, el Pla Educatiu d’Entorn i les polítiques de refugis climàtics.
Potencial dels patis com a infraestructura verda educativa de ciutat
D’aquesta manera, els patis es posicionen com a nodes estratègics de proximitat i esdevenen una veritable infraestructura verda de ciutat. Des d’una perspectiva ambiental, la seva renaturalització contribueix a l’adaptació al canvi climàtic millorant el confort tèrmic i afavorint la biodiversitat urbana. En l’àmbit educatiu, es transformen en aules a l’aire lliure per a l’aprenentatge vivencial i el benestar de l’alumnat, un potencial que requereix un acompanyament pedagògic efectiu. Finalment, des d’una dimensió social, actuen com a espais de trobada i cohesió a través de programes de coordinació com els patis oberts o les activitats extraescolars. En conjunt, aquesta transformació representa una oportunitat per avançar cap a un model de ciutat educadora, verda i resilient al servei de la comunitat.
