La Biennal d’Arquitectura de Venècia d’enguany planteja una reflexió profunda sobre el paper de l’arquitectura en la crisi ambiental i social actual. Sota el lema “Intelligens. Natural. Artificial. Collective”, s’explora com la combinació de processos naturals, tecnologies avançades i intel·ligència col·lectiva pot transformar les ciutats en ecosistemes resilients i vives. Aquesta edició posa un especial èmfasi en la renaturalització urbana com a estratègia per recuperar la biodiversitat, regenerar l’entorn i enfortir els teixits comunitaris.
Un dels fils conductors més rellevants és la renaturalització urbana, entesa com una eina ecològica i pedagògica per regenerar les ciutats i els vincles socials. Els projectes destacats no només proposen nous paisatges, sinó que activen experiències col·lectives i processos d’aprenentatge comunitari.
Al Pavelló de Bèlgica, Building Biospheres presenta un ecosistema controlat amb més de 200 espècies subtropicals, regulat per sensors i una intel·ligència artificial que manté el microclima. Més enllà de la seva sofisticació tecnològica, el projecte funciona com una aula viva, on grups escolars i veïnals experimenten les relacions entre plantes, clima i ciutat, i reflexionen sobre la interdependència ecològica.
A l’Arsenale, el projecte Cool Forest desplega un microbosc mediterrani dissenyat amb tècniques de permacultura, captació d’aigües i compostatge. L’espai actua com a infraestructura verda i, alhora, com a lloc de trobada i pràctica comunitària: s’hi organitzen tallers ambientals, jocs per a infants i activitats de sensibilització impulsades per entitats locals.
El Pavelló de Catalunya, amb la proposta “Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives”, aborda la crisi hídrica com una qüestió urbana, cultural i col·lectiva. A través de tallers participatius realitzats a diferents territoris de parla catalana, el projecte recull imaginaris i conflictes al voltant de l’aigua i els transforma en una instal·lació que convida al debat. L’exposició esdevé així una plataforma comunitària, on la ciutadania pot reconèixer-se com a part activa en la gestió del cicle de l’aigua i en la regeneració dels ecosistemes hídrics urbans.
En conjunt, Building Biospheres, Cool Forest i Parlaments d’Aigua il·lustren una arquitectura que va més enllà del disseny formal i es compromet amb la regeneració ecològica, la participació ciutadana i l’educació ambiental. Són exemples de com la renaturalització pot ser un procés viu i col·lectiu, capaç de transformar tant els espais com les relacions socials que els habiten. Una arquitectura que no només s’imagina, sinó que s’activa i es construeix amb la comunitat.
