La 15a International Permaculture Convergence (IPC15), celebrada a Taiwan, va reunir durant diversos dies professionals, educadors, investigadors i activistes d’arreu del món vinculats a la permacultura, l’educació ambiental, l’agroecologia i la resiliència comunitària. Aquesta trobada internacional, una de les més rellevants del moviment permacultural, va esdevenir un espai d’intercanvi de coneixement, reflexió i construcció col·lectiva al voltant dels grans reptes ecosocials actuals.
La convergència va posar el focus en la necessitat de repensar els sistemes educatius, productius i urbans davant del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la sobirania alimentària i l’augment de la vulnerabilitat dels territoris. En aquest context, la permacultura es va presentar no només com un conjunt d’eines tècniques, sinó com un marc integral que integra valors, disseny ecològic, educació i acció comunitària.
Al llarg de la trobada es van presentar projectes i recerques de referents internacionals del moviment permacultural i educatiu, com David Holmgren, cofundador de la permacultura; Satish Kumar, fundador de la Schumacher College; Rosemary Morrow; Morag Gamble; Andrew Millison; Robyn Francis; Trish Allen; Kiyokazu Shidara; Jenny Quinton o Natalie Topa, entre d’altres.
La diversitat de mirades i contextos —des de comunitats rurals fins a projectes urbans, escoles, universitats i iniciatives comunitàries— va permetre generar un diàleg profund sobre com avançar cap a sistemes més resilients, adaptatius i arrelats al territori.
En aquest marc internacional, Patis x Clima va presentar el seu projecte i les experiències desenvolupades en centres educatius europeus. La presentació va posar en relleu el potencial dels patis escolars com a espais estratègics per a l’adaptació climàtica, la renaturalització urbana, l’educació ambiental i el benestar de la comunitat educativa.
L’enfocament pràctic del projecte, basat en el disseny amb la natura, la participació activa de l’alumnat i la transformació dels espais educatius en entorns vius d’aprenentatge, va generar un gran interès entre els assistents. L’intercanvi amb altres iniciatives internacionals va permetre identificar reptes compartits, punts de connexió i possibles col·laboracions futures.
Educació, natura i resiliència
La trobada va ser organitzada per Earth Passengers; Peter Morehead i Chiang Hui-i, membres clau de l’organització, van obrir les portes dels seus projectes i van facilitar la visita a diverses iniciatives educatives i comunitàries a la regió de Taitung.
Entre aquests espais destaca la seva finca, considerada el primer lloc de Taiwan on es van començar a impartir cursos de permacultura. Els seus inicis es remunten a experiències educatives a diverses escoles de Taipei, abans del trasllat a Dulan, on actualment desenvolupen projectes d’agricultura regenerativa, formació i educació ambiental.
Un dels elements més rellevants va ser la visita a diverses escoles de la mà de Sakinu Ashronlong, coordinador de la Hunter School. Aquest projecte educatiu, profundament arrelat a la cultura indígena, promou un aprenentatge vivencial basat en el contacte directe amb la natura, el desenvolupament de l’autonomia i la confiança personal.
A la Hunter School, els infants aprenen a moure’s en entorns naturals, a reconèixer plantes, a treballar en equip i a afrontar reptes reals com a part del seu procés educatiu. També es van visitar escoles públiques que integren espais exteriors d’aprenentatge, cuines tradicionals i estructures adaptades a un entorn climàtic exigent, marcat per tifons, pluges intenses i terratrèmols.
Aquesta realitat ha generat una cultura de la resiliència molt arrelada, on l’adaptació al canvi, la cura del territori i la gestió del risc formen part natural del procés educatiu.
Aprenentatges compartits
La participació a la IPC15 ha permès a Patis x Clima consolidar i reforçar la seva visió estratègica, tot constatant que els reptes que afronten els centres educatius europeus són compartits a escala global. Aquesta experiència ha posat de manifest la importància de continuar avançant cap a models educatius capaços de donar resposta als desafiaments ambientals, socials i climàtics actuals, des d’una mirada integral i a llarg termini.
En aquest sentit, la renaturalització dels espais educatius, l’educació climàtica i la connexió amb la natura es consoliden com a eixos fonamentals per avançar cap a models educatius més sostenibles, inclusius i resilients. L’experiència contrastada ha aportat noves mirades, aliances i oportunitats de col·laboració, reforçant el compromís del projecte amb una educació transformadora, arrelada al territori i preparada per afrontar els reptes presents i futurs.
+ International Permaculture Convergenge 15th
+ Earth passenger organization
+ Sakinu’s Hunter School
